dimecres, 21 de gener de 2015

Un clic no costa res!

Hi ha mil maneres d'ajudar a la gent. De vegades no ens donem conter però amb coses que no costen res podem ajudar a algú.

 Parlo d'una pagina que fa poc em van demanar que firmara per a evitar la sacrificació d'un gosset. Tansols és fer un clic a un quadradet que posa FIRMA i estas ajudant a algú. La pàgina de que vos parle és https://www.change.org/es  cliqueu a una petició que us parega interessant i firmar.

Hi ha moltes maneres d'ajudar a gent. Si tots posem un poc de la nostra part podem canviar les coses. Siguem solidaris!






2015!!!!!!!

Feliç any a tots!
Ja se que arribe un poc tard però entre l'inici de les classes i tot el que he fet aquestos nadals no he pensat en el blog. Si, aquestos nadals han estat molt bé i no he parat a casa. A mi m'agrada aprofitar el temps i fer coses. Que la vida vola i no torna! Cal aprofitar el moment.

"desterrar tot el que no siga vida per a així, no descobrir en el moment de la meua mort, que no he viscut" -El club de los poetas muertos.

El meu any 2014 ha sigut brutal també. He fet tantes coses que mai acabaria de contar-les. He tingut moltes experiències noves i també me emportat alguns cops. Però ara anem a per el 2015 que portarà les seues coses i les rebrem amb els braços oberts.

Per cert, moltes gràcies a tota la gent que ha estat ahi i que amb poquetes coses fan possible tot.

dimecres, 10 de desembre de 2014

82 anys Normes de Castelló.

El proper dissabte dia 13 de desembre és el 82é aniversari de les Normes de Castelló.
Recordem que les normes de Castelló són una sèrie de normes ortogràfiques que van ser signades per entitats i personalitats importants amb la idea d’adoptar «un sistema ortogràfic unitari» per al valencià.
Les «Normes de Castelló» han estat, recentment, catalogades com a Bé d'Interès Cultural (BIC) per les Corts Valencianes. I a alguns dels que hi han votat a favor ja els aniria bé que les Normes quedaren reduïdes a mera «peça de museu»: bé que ho demostren quan desdenyen la  lliçó que ens han llegat els signants de les Normes i entrebanquen contínuament el procés de normalització del català, llengua pròpia i històrica del País Valencià —amb censura de canals de televisió i intent d'arraconament del valencià a l'ensenyament inclosos. El que cal, doncs, és actuar en conseqüència amb l'exemple que l'acord del 1932 ens brinda. Les «Normes de Castelló» són, per damunt de tot, una aposta per la unitat i la normalitat de la nostra llengua al seu territori històric.Contra els qui ens volen aplicar el «divideix i venceràs», ens reivsindiquem en el lema que diu que «la unió fa la força».

 Així doncs el dissabte hi hauran, a la Plaça Santa Clara, una sèrie de tallers. A les 14h el dinar.
Per la vesprada, a la Plaça de la Independència (la farola) hi haurà una manifestació <VOLEM VIURE EN VALENCIÀ>

Us animem a que participeu en aquesta diada per la vostra llengua! 













dimecres, 19 de novembre de 2014

MI GORDITO

Val, de vegades és insuportable, de vegades fastigós i de vegades el pitjor del món. Però en el fons, molt al fons l'estime.
Que si que de vegades ens duem a matar i d'altres ens ajudem a tot. Ens insultem però va amb amor.
M'ajuda moltíssim i encara que no ho mostre li ho agraeixo molt.

Ell és aixì mitjà, no esta tan gros però ami m'agrada dir-li-ho, té els cabells marrons, rapats pels costats i amb rastes al final, té els ulls verds, el nas petit i els llavis bonics.
Respecte a la personalitat, té una gran personalitat, és una persona molt bona amb un cor que no li cap al pit. Supose que és com jo, a mi no m'agraden gens les etiquetes i a ell tampoc.
També té coses roïnes però eixes ja li les tire en cara tots els dies.
Són coses de germans. Un típic odi que en realitat és un "no sé què faria sense ell"


 -Tot i que faig aquesta cara mil vegades al dia i tot i que t'haguera matat mil vegades més, em dones eixa espenta que necessite per a seguir. Espere que me la dones sempre. "Y a deshora sale un sol alumbrando una esquina y alegrandome el dia."

-"Se hace largo el camino sin ti." no em falles mai. Estels ets la persona que no deuria ser la meua germana. Perque si no hagueres sigut la meua germana estaria tota la vida enamorat de tu, perfecta índia.

dimecres, 22 d’octubre de 2014

EXTREMA I DURA

He anat al meu primer concert d'Extremoduro!!

Va ser el dia 10 d'octubre al recinte de la marxa de Almassora, Castelló.
Era el primer cop que els veia en persona i va ser brutal.

Vaig anar en Nùria, Jorge i Sara, estavem entusiasmats. Vam entrar alli, vam comprar beguda i vam esperar fins que començara. Jo encara no m'ho creia i estava a punt de començar.

I va ocórrer, va eixir un home fent de obrer en plan teatre i després van eixir ells.
Tenia la pell de gallina, no em creia que els tinguera tan aprop en persona!
Van tocar moltes cançons perque va durar tres hores, però per mi hagueren pogut tocar mil més.

Jo conec Extremo desde fa anys, a ma casa sempre s'han escoltat grups així ademés de que són prou famosos. Però aquest any, mon germà va fer un amic, Cristobal, que li encanta el grup desde sempre. Cristobal ens va donar un pen amb tota la discografia. Eixe pen ha sonat molt ultimament. cançons que no coneixia per a res perque eren molt antigues han passat a ser de les meues preferides.
La seua música m'encanta i les seues lletres me poden.
Em sorpren com puc estar tan identificada en la lletra d'una canço i els sentiments que inspiren.
Bé, pot sonar extrany, però en ells em senc així.


I escoltar aquestes lletres en directe cantades per Robe i cridades per el públic van fer que m'emocionara algunes vegades. Si, vaig plorar, perque les seues lletres son molt brutals.

Bueno familia, en algunes fotos i frases us deixo aci.


"Agarrado un momento a la cola del viento me siento mejor. Me olvidé de poner en el suelo los pies y me siento mejor."

"Que delante de mi se paró por fin un día con una noche oscura. Esperando por ver si saliera la luna."

"El tiempo pasa despacito cuando no te tengo a mi lado." "Me pierdo si me deja, me encuentro si me roza." "La vida vino dando volteretas, los pies al suelo ami no me sujetan que soy viento y me envalo y arranco las veletas."

"Ojalá que me la encuentre a ella entre tantas flores. Ojalá que se llame Amapola, que me coja la mano y me diga que sola no comprende la vida."


-Vosotros podeis hacer lo que querais, ya sabeis estais en un país libre. Eso sí, que no os vean.

dimecres, 8 d’octubre de 2014

M

He fet una nova amiga. La vaig conéixer a l'estiu, un dia per la nit me la van presentar i pocs dies després la vaig vore de nou.
 Després d'aquella nit ja no vaig tornar a saber de ella.

Fins fa poc.

Un cap de setmana a les festes de Benicàssim. Tenia moltes ganes de vore-la, la veritat. Claudia i jo haviem quedat en ella però com anavem tambe en Jorge ell va vindre en nosaltres. Ens vam separar del ball i vam estar un rato en la nostra amiga.
Ho vam passar prou bé i ens vam enriure molt. 
Total que aquella nit la nostra amiga ens va esgotar de tanta festa que fa. 
Al dia següent a ma casa ho recordava amb bona cara i sabia que a partir d'aquella nit la voria més sobint.
 De fet, a la setmana següent Claudia i jo la vam tornar a vore. I el cap de setmana passat, al TroVAM també. (http://www.valencianmusic.com/)

Potser només Claudia sàpiga ben bé de qui parlo.
I tant ella, com jo o com tot el món que passe una estona amb ella pot passar molt bon moment.

Us la presentaria jo, però suposo que la coneixereu algun dia.
Vos aconsello que ho feu.


dimecres, 17 de setembre de 2014

PRIMER DIA!!!

Vaig a escriure la primera entrada del blog que hem de fer fer a l'assignatura de TMI al institut. El professor ha posat a cada alumne en la primera entrada algo tan trist com "primer dia". Jo ara estic decorant-la un poc.
Sóc Estels Martí Flores i mai he tingut un blog encara que m'agraden la veritat.
Fa poc vaig descobrir el de la meua companya de classe i amiga Raquel. És una pasada! Escriu genial.
No se que mes dir... jeje
Ja m'he presentat un poc i he decorat el "primer dia".