dimecres, 22 d’octubre del 2014

EXTREMA I DURA

He anat al meu primer concert d'Extremoduro!!

Va ser el dia 10 d'octubre al recinte de la marxa de Almassora, Castelló.
Era el primer cop que els veia en persona i va ser brutal.

Vaig anar en Nùria, Jorge i Sara, estavem entusiasmats. Vam entrar alli, vam comprar beguda i vam esperar fins que començara. Jo encara no m'ho creia i estava a punt de començar.

I va ocórrer, va eixir un home fent de obrer en plan teatre i després van eixir ells.
Tenia la pell de gallina, no em creia que els tinguera tan aprop en persona!
Van tocar moltes cançons perque va durar tres hores, però per mi hagueren pogut tocar mil més.

Jo conec Extremo desde fa anys, a ma casa sempre s'han escoltat grups així ademés de que són prou famosos. Però aquest any, mon germà va fer un amic, Cristobal, que li encanta el grup desde sempre. Cristobal ens va donar un pen amb tota la discografia. Eixe pen ha sonat molt ultimament. cançons que no coneixia per a res perque eren molt antigues han passat a ser de les meues preferides.
La seua música m'encanta i les seues lletres me poden.
Em sorpren com puc estar tan identificada en la lletra d'una canço i els sentiments que inspiren.
Bé, pot sonar extrany, però en ells em senc així.


I escoltar aquestes lletres en directe cantades per Robe i cridades per el públic van fer que m'emocionara algunes vegades. Si, vaig plorar, perque les seues lletres son molt brutals.

Bueno familia, en algunes fotos i frases us deixo aci.


"Agarrado un momento a la cola del viento me siento mejor. Me olvidé de poner en el suelo los pies y me siento mejor."

"Que delante de mi se paró por fin un día con una noche oscura. Esperando por ver si saliera la luna."

"El tiempo pasa despacito cuando no te tengo a mi lado." "Me pierdo si me deja, me encuentro si me roza." "La vida vino dando volteretas, los pies al suelo ami no me sujetan que soy viento y me envalo y arranco las veletas."

"Ojalá que me la encuentre a ella entre tantas flores. Ojalá que se llame Amapola, que me coja la mano y me diga que sola no comprende la vida."


-Vosotros podeis hacer lo que querais, ya sabeis estais en un país libre. Eso sí, que no os vean.

dimecres, 8 d’octubre del 2014

M

He fet una nova amiga. La vaig conéixer a l'estiu, un dia per la nit me la van presentar i pocs dies després la vaig vore de nou.
 Després d'aquella nit ja no vaig tornar a saber de ella.

Fins fa poc.

Un cap de setmana a les festes de Benicàssim. Tenia moltes ganes de vore-la, la veritat. Claudia i jo haviem quedat en ella però com anavem tambe en Jorge ell va vindre en nosaltres. Ens vam separar del ball i vam estar un rato en la nostra amiga.
Ho vam passar prou bé i ens vam enriure molt. 
Total que aquella nit la nostra amiga ens va esgotar de tanta festa que fa. 
Al dia següent a ma casa ho recordava amb bona cara i sabia que a partir d'aquella nit la voria més sobint.
 De fet, a la setmana següent Claudia i jo la vam tornar a vore. I el cap de setmana passat, al TroVAM també. (http://www.valencianmusic.com/)

Potser només Claudia sàpiga ben bé de qui parlo.
I tant ella, com jo o com tot el món que passe una estona amb ella pot passar molt bon moment.

Us la presentaria jo, però suposo que la coneixereu algun dia.
Vos aconsello que ho feu.